L’evolució de l’odontologia

Si bé no té una repercussió mediàtica com si els tenen altres avenços en diferents camps de la medicina, el canvi radical que ha experimentat l’odontologia en els últims anys ha sigut important.

Per començar, en la formació acadèmica, tant l’obligatòria com la de lliure elecció. Hi ha una molt ampla oferta de cursos, post-graus i màsters per ampliar formació, tant teòrica com pràctica.

Tot es comunica i s’explica: articles en revistes especialitzades o a internet, tècniques, “tips” (consells, suggeriments), trucs, per a que els professionals aprenguin i els pacients se’n beneficiïn.

També han evolucionat els materials utilitzats. Per exemple, en el tractament de les càries, gràcies al Dr. Buoncore, des de 1955 s’utilitza la tècnica del gravat àcid que permet preservar al màxim l’estructura dental.

Quant als materials utilitzats en pròtesi fixa sobre implants, el zirconi s’ha convertit en el rei per excel·lència, tant per les seves qualitats per la medicina protèsica com pel seu alt grau de biocompatibilitat amb el cos humà.

Però sens dubte, el que més ha evolucionat han estat els aparells. Ens trobem en l’era digital. La majoria d’experts asseguren que el futur de l’odontologia passa per la transformació digital.

Els aparells de RX digitals, a diferència dels analògics, comporten menor radiació, menor contaminació (al no utilitzar líquids de revelat), immediatesa i facilita la realització d’un diagnòstic més precís.

 

 

L’aparició de la càmera intraoral dóna avantatges tant pel professional com pel pacient, ja que amb la visió directa, el pacient s’involucra més amb l’estat de salut de la seva boca.

Actualment, existeix la possibilitat de realitzar impressions de les arcades dentals mitjançant un dispositiu que escaneja la boca i converteix les imatges a 3D, permetent al laboratori protèsic dissenyar la restauració mitjançant el sistema CAD-CAM (disseny i elaboració de pròtesi per ordinador). Això permet minimitzar el marge d’error humà per aconseguir una pròtesi més perfecte.

Una altra de les aplicacions de més repercusió en l’estètica dental és el “Digital Smile Design” (DSD). El concepte es basa en l’anàlisi de les proporcions facials i dentals d’un pacient utilitzant un conjunt de fotografies i videos digitals per poder relacionar les dents, llavis, somriure, ulls, etc. Amb això es configura la rehabilitació estètica.

A Dental Soto, els professionals estem en constant formació, utilitzem els millors materials i comptem amb els aparells digitals d’última generació per que la teva visita a la clínica sigui una experiència memorable.

Share:

Deja un comentario