La maloclusió dental és un problema comú que afecta moltes persones a tot el món. Es caracteritza per una mala alineació de les dents i les mandíbules, la qual cosa pot provocar dificultats en la masticació, la parla i l’estètica facial. A més, la maloclusió dental pot augmentar el risc de càries, malalties de les genives i problemes d’articulació temporomandibular.
Causes de la maloclusió dental
La maloclusió dental pot tenir diverses causes, que poden ser hereditàries o adquirides. Alguns factors que contribueixen a la maloclusió inclouen:
- Genètica: La predisposició genètica és un dels principals factors que influeixen en el desenvolupament de la maloclusió dental. Si hi ha antecedents familiars de maloclusió, és més probable que una persona també la present.
- Mals hàbits infantils: L’ús prolongat de xumets, succió del polze o empènyer la llengua contra les dents pot alterar el desenvolupament normal de les dents i les mandíbules, la qual cosa resulta en maloclusió.
- Pèrdua prematura de dents: Si es perden les dents de llet abans d’hora a causa de càries o altres causes, pot produir-se un desajustament en l’espai disponible per a les dents permanents, la qual cosa condueix a la maloclusió.
- Lesions o traumatismes: Un cop o una lesió en la mandíbula poden alterar l’alineació de les dents i les mandíbules, la qual cosa resulta en maloclusió.
Tipus comuns de maloclusió
Existeixen diferents tipus de maloclusió, classificats en tres classes principals:
Maloclusió de classe I
La maloclusió de classe I es refereix a una mossegada en la qual les dents superiors i inferiors se superposen lleugerament, però de manera incorrecta. Aquest tipus de maloclusió és el més comú i generalment no causa problemes greus.
Maloclusió de classe II
La maloclusió de classe II es caracteritza per una mandíbula superior prominent o una mandíbula inferior retreta. En aquest cas, les dents superiors se superposen significativament als inferiors, la qual cosa pot causar dificultats per a mossegar i parlar correctament.
Maloclusió de classe III
Diagnòstic de la maloclusió dental
El diagnòstic de la maloclusió dental es realitza mitjançant una avaluació exhaustiva de la boca, les dents i les mandíbules. Alguns mètodes comuns de diagnòstic inclouen:
Examen visual i físic
El dentista realitzarà un examen visual i físic de la boca per a avaluar la posició de les dents, la mossegada i l’alineació de les mandíbules. També pot sol·licitar radiografies per a obtenir imatges més detallades.
Radiografíes
Les radiografies dentals, com les panoràmiques i les laterals de crani, proporcionen una visió més precisa de les dents i les estructures òssies en la boca. Aquestes imatges ajuden el dentista a identificar el tipus i la gravetat de la maloclusió.
Models d’estudi
Conseqüències de la maloclusió dental
La maloclusió dental pot tenir diverses conseqüències, que van més enllà dels problemes estètics. Algunes de les complicacions associades inclouen:
- Dificultat per a mastegar i parlar correctament.
- Major risc de càries i malalties de les genives a causa de la dificultat per a netejar adequadament les dents.
- Desgast prematur de les dents a causa d’una distribució irregular de les forces de masticació.
- Problemes d’articulació temporomandibular, que poden causar dolor i limitar la mobilitat de la mandíbula.
Tractament de la maloclusió dental
El tractament de la maloclusió dental depèn del tipus i la gravetat del problema. Algunes opcions comunes de tractament inclouen:
Ortodòncia
L’ortodòncia és el tractament més comú per a corregir la maloclusió dental. Consisteix en l’ús d’aparells dentals, com brackets i alineadors transparents, per a moure les dents gradualment a la seva posició correcta.
Aparells d’ortopèdia funcional
Aquests aparells s’utilitzen principalment en nens i adolescents per a corregir problemes de desenvolupament dels ossos i les mandíbules. Ajuden a redirigir el creixement i la posició de les estructures dentals i òssies.
Extraccions dentals
En alguns casos, pot ser necessari extreure un o diverses dents per a crear espai i permetre que les dents s’alineïn correctament.
Cirurgia ortognàtica
Cures posteriors al tractament
Després de sotmetre’s a un tractament per a corregir la maloclusió dental, és important seguir les recomanacions del dentista i mantenir una bona higiene bucal. Això inclou raspallar-se les dents dues vegades al dia, usar fil dental regularment i assistir a controls dentals periòdics.
Prevenció de la maloclusió dental
Si bé algunes causes de la maloclusió dental, com la genètica, no es poden prevenir, hi ha mesures que es poden prendre per a reduir el risc de desenvolupar maloclusió, com:
- Evitar hàbits orals nocius, com xuclar-se el polze o empènyer la llengua contra les dents.
- Mantenir una bona higiene bucal i evitar la càries dental i les malalties de les genives.
- Protegir les dents i la mandíbula de lesions mitjançant l’ús de protectors bucals en activitats esportives de contacte.
La maloclusió dental és un problema comú que pot afectar la salut bucal i la qualitat de vida. És important buscar tractament adequat per a corregir la maloclusió, ja que pot tenir conseqüències a llarg termini. L’ortodòncia i altres tractaments dentals poden ajudar a millorar l’alineació de les dents i les mandíbules, permetent una funció oral adequada i un somriure saludable. Si té alguna pregunta, no dubti a contactar amb nosaltres.
Preguntes freqüents
1. Quant temps dura el tractament d’ortodòncia per a corregir la maloclusió dental?
El temps de tractament pot variar depenent de la gravetat de la maloclusió i el tipus d’aparell utilitzat. En general, el tractament d’ortodòncia pot durar d’1 a 3 anys.
2. El tractament de maloclusió dental és dolorós?
Durant el tractament d’ortodòncia, és possible que experimentis una certa incomoditat o sensibilitat en les dents i les genives. Tanmateix, això és temporal i pot alleujar-se amb analgèsics de venda lliure si és necessari.
3. És possible corregir la maloclusió dental en adults?
Sí, la maloclusió dental es pot corregir en adults. Encara que pot portar més temps i requerir enfocaments de tractament més complexos, els resultats positius es poden aconseguir a qualsevol edat.
4. És necessari usar retenidors després del tractament d’ortodòncia?
Sí, els retenidors són necessaris després del tractament d’ortodòncia per a mantenir les dents en la seva nova posició. L’ús regular dels retenidors ajuda a evitar que les dents tornin a la seva posició original.