Skip to content

La terminologia ‘relació metge-pacient’ és coneguda per tothom, amb la qual ens referim quan volem expressar la interacció entre el metge i el pacient. Es parla molt i és cert que, per tal que el seguiment d’un tractament sigui efectiu, és imprescindible la confiança i l’empatia entre ambdós, metge i pacient, però en la majoria de casos només es dóna importància a la relació del metge cap al pacient però no a l’inrevés. 

El pacient acudeix a nosaltres perquè pateix una malaltia i ens necessita com a professionals sanitaris. És en aquest moment quan la relació s’inicia, i el desenvolupament d’aquesta dependrà del procés del diagnòstic i tractament. El professional sanitari posseeix la formació i el criteri per aconsellar de forma objectiva i facilitar la informació que el pacient necessiti, i aquest hauria d’actuar en conseqüència de forma adulta, activa i sempre respectuosa.

Actualment, amb tota la informació que es pot obtenir a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, els pacients participen d’una manera activa en el procés, ja sigui amb el diagnòstic com el tractament, amb la convicció que tenen raó. A vegades resulta difícil fer-los entendre que per molta informació de la qual disposin, no estan qualificats ni preparats, i és per aquesta raó que acudeixen a nosaltres, així que s’haurien de deixar aconsellar. És aquí on comença la relació metge-pacient, en la confiança.

Per tant, és cert que el pacient té un grau de responsabilitat durant el seu tractament, ja que si no hi ha cooperació i sinceritat no pot haver-hi un avanç. En la majoria de casos, es dóna tota la responsabilitat al professional sanitari, eximint al pacient, i per incompliments de les prescripcions que el metge fa al pacient, el resultat del tractament no és sempre el desitjat.

Si la relació metge-pacient flueix de manera bidireccional, el resultat del tractament serà efectiu i real. Així que la pregunta del milió és la següent: com s’aconsegueix? La resposta és empatia, és a dir, la facultat de comprendre i identificar-se amb l’altra persona, ja sigui del metge cap al pacient, que és qui necessita ajuda; com del pacient cap al metge.

L’empatia no sempre s’aconsegueix perquè exigim que el metge s’identifiqui amb nosaltres i no li donem la mínima oportunitat, la qual cosa es demostra amb frases com “no ha estat simpàtic/a” o “no m’ha atès correctament”. No pensem que el metge porta tot el dia visitant diferents pacients i que cada pacient és un món. Ha d’haver-hi paciència i ganes de donar una altra oportunitat, exposar allò que ens passa amb claredat i sinceritat. Totes les persones responem bé al bon tracte i al respecte.

En el cas que posem tot l’interès, ja sigui el metge o el pacient, i la relació no funcioni, s’hauria de buscar un altre professional que satisfaci i compleixi les nostres expectatives. És absolutament necessari que per tal que el tractament es compleixi hi hagi confiança, que és el que caracteritza la bona relació entre el metge i el pacient. Per tant, aquesta confiança s’ha de buscar.

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
ataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escortataşehir escort
pornopornopornopornopornopornopornoporno
porno inceste youpornxvedio.bizxhamaster.bizdesisexvideos.codesiporn.watchxvideo2.bizxsextube.copornporno